Però Nadal no és una revetlla. Nadal és un consens per sentir-se més bé. vegades hi ha iconoclastes dels sentiments que consideren que les festes estan per combatre-les. És una actitud comprensible: a ningú li agrada estar regit pel calendari. Els aniversaris només són feliços per als nens, però per als madurs acaben sent una verdadera pena. Nadal –ho expliquen els anuncis– només és un ritual del qual podríem prescindir. ¿Seria possible un Nadal a mida? ¿Una Setmana Santa que no coincidís amb l’any litúrgic? A tots aquells a qui no els agraden les regles fixes se’ls atribueix una compulsiva temptació d’acabar amb el que hi ha per inventar una cosa nova. Però en el supòsit que inventin una cosa nova serà tota una generació la que convertirà aquella data en una ocasió sagrada i repetida. Hi ha molts Nadals, però estan en cadascú. I a vegades aquests Nadals responen al naixement no d’un nen Jesús, sinó d’un nen nou que porta el nostre nom.

A mi m’agrada Nadal pel que té de retrobament amb mi mateix. També vaig als enterraments una hora abans per sentir la sensació lleugera de la vida. Alguns consideren el Nadal des de la imatgeria religiosa, però hi ha en el fons de les nostres sensacions un alè del que hem estat i un dubte del que arribarem a ser. Un Nadal no és únicament una trobada familiar, perquè les famílies ja no són les mateixes d’abans i perquè al llarg dels anys hem anat ampliant la nostra família fins a fer-la extensa, novíssima i fins i tot secreta. També els amants celebren el seu Nadal i no ho fan en contra de la família oficial. Els amics es busquen, s’atrauen, es regalen petites coses i es deixen portar per la calidesa d’una conversa que no té importància pel que es diu sinó pel mer fet de mantenir-la.

M’agrada Nadal perquè cada any em sento més vell i més savi, perquè és un temps de consens en què ens desitgem felicitat encara que ens trobem amb desconeguts. M’agrada el solstici perquè la nit ens envolta molt abans del que esperàvem i perquè en el fons d’una copa de cava hi ha molts desitjos. M’agrada Nadal perquè és el temps de les agendes noves que encara no sabem amb quins noms s’ompliran al llarg de l’any. M’agrada Nadal perquè després de la festa arriba el cansament més sublim i el punt i a part en què descansar per prendre alè i pensar què farem en el futur i qui ens regalarà un rellotge nou. M’agrada Nadal perquè fins i tot les figures del pessebre caminen i el dimoni de l’atur diuen que s’allunya. M’agrada Nadal perquè l’aire fa olor de foc lent i la pell aliena té gust d’encens. Desconfieu d’aquells que abominen del Nadal, perquè d’ells no podrà ser el regne de l’alegria.

Cada cop falten menys hores per fer esclatar del tot aquesta gran bola de neu que hem anat fent més i més gran a cop de targeta de crèdit. I cada cop falta menys perquè, si seguim a aquest ritme, la millor sortida sigui seguir fent cas a les grans marques comercials, que si han arribat a on han arribat, deu ser que alguna cosa saben de la vida, no? Doncs això… vist el vist, potser la millor manera d’aguantar aquesta mena de bogeria serà buidant ampolles per poder fer un arbre de Nadal tan psicodèlic com els senyors del Vodka.  Absolut vodka, absolut no problem.

La conselleria de Sostenibilitat Sostenible ha decidit:

(1) El 25 de desembre serà anomenat, oficialment, Dia del Solstici d’Hivern i la Celebració del Naixement del Sol.

(2) El pessebre és dirà:
Representació d’Escenes Quotidianes No Urbanes.
La presència de figuretes haurà de ser paritària.
L’Àngel anunciador no podrà aparèixer a més de 80 per hora.
A la Mare de Déu i a Sant Josep se’ls aplica la llei de successions contra els rics i els poderosos i res d’establia, a parir a la via.
El Nen Jesús serà la nena Jesusa.

(3) S’eliminen els llums nadalencs i s’apagarà la resta d’il·luminació com a mesura d’entristiment global.

(4) Els 3 Reis Mags i les 3 Reines Magues seran l’heterosexual, l’homosexual i el transsexual.
Es crea la figura d’un quart Rei i una quarta Reina bisexuals.
L’Estel de Betlem es canvia per una imatge del Subcomandante Marcos.
La Cavalcada se celebrarà per Halloween, que és quan els nens hauran de disfressar-se ja que el Carnaval desapareix del febrer per no coincidir amb la Setmana Blanca.

(5) El tortell de Reis i Reines serà substituït per un falafel amb sorpresa. Lasorpresa haurà de ser una autentica merda, no fos cas que el nens tinguessin alguna mena d’alegria o d’il·lu sió.

(6) El Pare Noel es manté igual, però arriba en bicicleta per evitar l’explotació animal dels pobres rens.

(7) La Missa del Gall s’anomenarà del Xai i s’hi sacrificarà aquest animal en direcció a Pamplona.

(8) S’elimina el cagatió per apologia de la violència.

(9) El vesc, la ponsètia, el boix grèvol i l’arbre de Nadal seran substituïts per plantes de marihuana que, en ser fumades, permetran cantar “que guais que està la maria, fum, fum fum”.

(10) el dinar de Nadal serà vegetarià i no transgènic. Els ingredients hauran de comprar-se en una botiga de comerç just.
Queden prohibits el vi i el cava i serà obligatori beure sucs baixos en calories.

Amén… o no.

Potser ja fa mandra, potser ja ens fem pesades amb vídeos… però és que el Youtube és una mina!! Després de veure el vídeo suposo que us preguntareu els mateix que nosaltres, cal?, és necessària?, què “carai” és el què et motiva per arribar a gravar això?

El Teti, des de Madrid, ens obre una finestra a l’esperança: no tot s’acaba amb llums de colors no combinables que, amb intermitència, dansen a ritme de nadala MIDI i serveixen per il·luminar Pare Noëls escaladors d’importació oriental, sinó que hi ha qui encara recorda què se celebra per Nadal (fent-ne la més restrictiva de les interpretacions, és clar!).

Però jo, ara per ara, després de dies d’incansable reflexió, no sabria dir-vos què és pitjor… Concloc que, al final de la història, seria millor que tothom es rentés la roba bruta a casa seva i, com a conseqüència, que les més variades decoracions fóssin, única i exclusivament, de portes endins.

Ells, també n’estan farts de tanta invasió i diuen NO a la competència.

La nostra corresponsal des de Nova York ens envia una foto d’una concentració de Pares Noëls, els seus ajudants follets i demés engiponaments varis al Washington Square Park. I jo em pregunto: imagineu-vos que aquí quedéssim un dia, al Vall, tots vestits de Melcior, Gaspar o Baltasar (depenent del grau de racisme individual) i au, amunt i avall, i que tots els nens ens veiguéssin mal disfressats, engiponats, dels seus ídols. Quin trauma, no?