Després de Crist

El Teti, des de Madrid, ens obre una finestra a l’esperança: no tot s’acaba amb llums de colors no combinables que, amb intermitència, dansen a ritme de nadala MIDI i serveixen per il·luminar Pare Noëls escaladors d’importació oriental, sinó que hi ha qui encara recorda què se celebra per Nadal (fent-ne la més restrictiva de les interpretacions, és clar!).

Però jo, ara per ara, després de dies d’incansable reflexió, no sabria dir-vos què és pitjor… Concloc que, al final de la història, seria millor que tothom es rentés la roba bruta a casa seva i, com a conseqüència, que les més variades decoracions fóssin, única i exclusivament, de portes endins.